Els glossadors

Qui son els glosadors?

Els glosadors mallorquins i menorquins, els cantadors eivissencs i formenterencs, els corrandistes del Principat de Catalunya, els "cantaors d'albaes" dels País Valencià, els troveros de Múrcia, els repentistes canaris, els bertzolaris bascos, etc., representen una deixa joglaresca que ha pervingut fins als nostres dies. És veritat que el sentit original no és el mateix, ni tampoc no hi ha la temença cap a l'agressivitat dialèctica que els feia ésser temuts i respectats. Glosar, improvisar cantant sobre qualsevol tema, amb una composició que té rima i ritme, és una tècnica, i com a tal es pot aprendre. Molts de glosadors mallorquins no saben llegir ni escriure, però tenen una capacitat memorística i un domini de la llengua popular immens; són àgils mentalment, capaços de contestar qualsevol enviat.
Ara bé, aquests glosadors, que des de ben joves ja cantaven cançons populars, que en saben mils i mils, apreses mentre treballaven al camp, no tenen successors: avui ningú no canta al camp. És necessari introduir la tècnica del glossat a les escoles ja que es poden treballar els continguts altitudinals (respecte pel torn de paraula, ordre, etc.), els procedimentals (saber compondre, amb totes les tècniques que això suposa saber jugar amb les paraules, etc.) i conceptuals (aprendre lèxic, refranys, girs, etc.) Es pot aprendre jugant.
El context a través del qual tenien sentit aquells glosadors, avui ja ha desaparegut, però hi ha gloses, cançons, que han esdevingut tradicionals, que el poble s'ha fet seves i de les quals ha oblidat l'autor, n'ha canviat les paraules i, fins i tot, el sentit. És per això que cal recordar-les i aprendre-les, perquè també conformen el bagatge cultural, lingüístic i històric que ens ha pervingut i ens ha ofert una visió particular del món que ens envolta.