miércoles, 12 de marzo de 2014
Festes de Mallorca
Festes tradicionals i espectacles a Mallorca.
L'oferta d'entreteniment i oci de Mallorca és una de les més variades i interessants de la Mediterrània. És habitual trobar al llarg de l'any diferents cicles de concerts de música, òpera, ballet o teatre. Companyies nacionals i internacionals visiten diferents punts de Mallorca per a oferir concerts i recitals.
El teatre Principal i l'Auditorium de Palma són dos dels referents a tenir en compte, per l'àmplia oferta d'oci cultural. Coincidint amb l'inici de la temporada d'hivern, de novembre a abril, es posa en marxa any rere any el programa 'Un hivern a Mallorca', fruit de la col•laboració entre l'Institut Balear del Turisme i el Foment de Turisme de Mallorca. El programa posa en marxa una variada oferta cultural que va des de concerts de música clàssica, carreres ciclistes, demostracions folklòriques, excursions a llocs d'interès fins a escenificacions barroques. D'altra banda les seves festes tradicionals ens presenten un ventall únic de celebracions per endinsar-se en la cultura autòctona.
El teatre Principal i l'Auditorium de Palma són dos dels referents a tenir en compte, per l'àmplia oferta d'oci cultural. Coincidint amb l'inici de la temporada d'hivern, de novembre a abril, es posa en marxa any rere any el programa 'Un hivern a Mallorca', fruit de la col•laboració entre l'Institut Balear del Turisme i el Foment de Turisme de Mallorca. El programa posa en marxa una variada oferta cultural que va des de concerts de música clàssica, carreres ciclistes, demostracions folklòriques, excursions a llocs d'interès fins a escenificacions barroques. D'altra banda les seves festes tradicionals ens presenten un ventall únic de celebracions per endinsar-se en la cultura autòctona.
Festes patronals d'Inca: Sant Abdó i Sant Senén, 30 de juliol
La ciutat d'Inca, principal població de la zona del Raiguer, organitza un variat programa d'actes per festejar els seus patrons alhora que convida els residents i visitants a gaudir d'aquestes activitats.
Festa del pare Serra
El tercer diumenge del mes de setembre, Petra ret homenatge a un dels seus més il•lustres veïns.
Sant Antoni i Sant Sebastià, dues celebracions amb prou tradició a Pollença
El 17 i el 20 de gener, respectivament, se celebra la festa d’aquests sants i es troben a Pollença manifestacions pròpies molt interessants com Els cavallets i U pi de sant Antoni.
Festes de Pollença: batalla de moros i cristians
L'acte central de les festes emula la batalla que es va viure el 30 de maig de 1550 contra les hosts encapçalades pel corsari Dragut.
El Corpus Christi a Pollença
La festa del Corpus a Pollença incorpora una tradició molt antiga que només es conserva a aquesta localitat: el 'Ball de les Àguiles' i la dansa ritual de 'Sant Joan Pelós'.
Festa del Sol que Balla
La localitat mallorquina de Sant Joan celebra les Festes del Sol que balla
Festa del Carro Triomfal de la Beata
Cada 28 de juliol, Valldemossa es vesteix de gala per celebrar les Festes de la Beata Catalina Tomàs
Les Valentes Dones
La vila de Sóller celebra en la segona setmana de maig la seva festa més popular. Es tracta de les Fires i Festes de Maig dies en què es recorda el paper de les Valentes dones.
Festa del Pa i el Peix
Consisteix en una romeria a peu fins a l’església dedicada a la Mare de Déu de la Consolació, situada a la colina de la Consolació
Festes de la Beata
Una de les festes més populars de la illa de Mallorca i que ha estat declarada d’interès turístic és la processó de la Beata Sor Catalina Tomàs.
 | Mercat Medieval al castell de Capdepera
Cada any, en commemoració de la fundació de la vila de Capdepera per part del rei Jaume II al 1300, es retrocedeix en el temps fins l’època medieval per conèixer cóm vivien els habitants de la Capdepera de llavors. Més informació en relació a Mercat Medieval al castell de Capdepera
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | Festes del rei en Jaume I
L'Ajuntament de Calvià i l'Associació de Veïns de Santa Ponça col·laboren en l'organització de les festes, les quals inclouen un ampli programa d'activitats en les quals es combinen la història, la cultura popular, l'art, les activitats d'oci i la música. Més informació en relació a Festes del rei en Jaume I
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | Gegants i Capgrossos
Els Gegants i els capgrossos són part de la tradició festiva a tot l'Estat espanyol. Molt especialment a Menorca i Mallorca, on les figures desmesurades dels gegants prenen un paper significatiu en les festes populars. Més informació en relació a Gegants i Capgrossos
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | Sant Antoni Abat
17 de gener
Una de les celebracions més tradicionals de les Illes Balears és la Festa de Sant Antoni, que arriba, puntual, a la seva cita el 17 de gener de cada any. Més informació en relació a Sant Antoni Abat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | El Dijous bo d’Inca, la festa gran del Pla de Mallorca
Hom coneix Inca com la ciutat de la pell i també de les fires. No en va celebra en un sol mes quatre de les fires més populars de Mallorca. L'última és el Dijous bo, en la qual es barregen comerç, cultura i activitats esportives. Més informació en relació a El Dijous bo d’Inca, la festa gran del Pla de Mallorca
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | Sant Sebastià
20 de gener
El programa s'allarga pràcticament tot aquest mes i inclou moltes activitats com ara els famosos focs artificials de la diada del sant. Més informació en relació a Sant Sebastià | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | Pancaritat - Festa de l'Àngel
Març-abril
El diumenge després de Pasqua, en molts llocs de Mallorca se celebra la Pancaritat (Festa de l'Àngel a Palma), una romeria l'origen de la qual remunta a l'any 1407 Més informació en relació a Pancaritat - Festa de l'Àngel | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | El Corpus Christi a Palma
El Corpus Christi és una festa de gran tradició i colorit. Aquesta celebració religiosa té lloc seixanta dies després del diumenge de Resurrecció. Més informació en relació a El Corpus Christi a Palma
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | Desfilada de la Beata
El tercer dissabte del mes d'octubre la ciutat de Palma mostra, amb una desfilada de carrosses, música i balls tradicionals, la popularitat que santa Catalina Thomàs té entre els palmesans i mallorquins. Més informació en relació a Desfilada de la Beata
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
martes, 11 de marzo de 2014
Els glossadors
Qui son els glosadors?
Els glosadors mallorquins i menorquins, els cantadors eivissencs i formenterencs, els corrandistes del Principat de Catalunya, els "cantaors d'albaes" dels País Valencià, els troveros de Múrcia, els repentistes canaris, els bertzolaris bascos, etc., representen una deixa joglaresca que ha pervingut fins als nostres dies. És veritat que el sentit original no és el mateix, ni tampoc no hi ha la temença cap a l'agressivitat dialèctica que els feia ésser temuts i respectats. Glosar, improvisar cantant sobre qualsevol tema, amb una composició que té rima i ritme, és una tècnica, i com a tal es pot aprendre. Molts de glosadors mallorquins no saben llegir ni escriure, però tenen una capacitat memorística i un domini de la llengua popular immens; són àgils mentalment, capaços de contestar qualsevol enviat.
Ara bé, aquests glosadors, que des de ben joves ja cantaven cançons populars, que en saben mils i mils, apreses mentre treballaven al camp, no tenen successors: avui ningú no canta al camp. És necessari introduir la tècnica del glossat a les escoles ja que es poden treballar els continguts altitudinals (respecte pel torn de paraula, ordre, etc.), els procedimentals (saber compondre, amb totes les tècniques que això suposa saber jugar amb les paraules, etc.) i conceptuals (aprendre lèxic, refranys, girs, etc.) Es pot aprendre jugant.
El context a través del qual tenien sentit aquells glosadors, avui ja ha desaparegut, però hi ha gloses, cançons, que han esdevingut tradicionals, que el poble s'ha fet seves i de les quals ha oblidat l'autor, n'ha canviat les paraules i, fins i tot, el sentit. És per això que cal recordar-les i aprendre-les, perquè també conformen el bagatge cultural, lingüístic i històric que ens ha pervingut i ens ha ofert una visió particular del món que ens envolta.
Ara bé, aquests glosadors, que des de ben joves ja cantaven cançons populars, que en saben mils i mils, apreses mentre treballaven al camp, no tenen successors: avui ningú no canta al camp. És necessari introduir la tècnica del glossat a les escoles ja que es poden treballar els continguts altitudinals (respecte pel torn de paraula, ordre, etc.), els procedimentals (saber compondre, amb totes les tècniques que això suposa saber jugar amb les paraules, etc.) i conceptuals (aprendre lèxic, refranys, girs, etc.) Es pot aprendre jugant.
El context a través del qual tenien sentit aquells glosadors, avui ja ha desaparegut, però hi ha gloses, cançons, que han esdevingut tradicionals, que el poble s'ha fet seves i de les quals ha oblidat l'autor, n'ha canviat les paraules i, fins i tot, el sentit. És per això que cal recordar-les i aprendre-les, perquè també conformen el bagatge cultural, lingüístic i històric que ens ha pervingut i ens ha ofert una visió particular del món que ens envolta.
Aliments típics mallorquins
- Sopes
Líquides o poc espesses, generalment de peix, d'olla o bullit, sopes mallorquines, amb pa moreno, sopes escalfades i oliaigua. Es fa imprescindible l'ús del típic pa mallorquí, dens, moreno i sense sal, amb farina de blat.
- Coques i empanades
Les empanades en principi assumeixen qualsevol ingredient però sobresurten les empanades de pèsols, xai, d'espinacs amb pinyons, de xai amb qualsevol verdura, totes elles molt emparentades amb la cuina àrab i jueva, les espinagades (espinacs amb anguila). Les coques, a partir de massa de pa fermentada o sense llevat, podem dir que són empanades sense tancar, n'hi ha vegetals, mixtes, agredolces, salades i dolces, i dolços . Entre les més populars es troben les d'espinacs, passa i pinyons, els de bledes amb tonyina, les de trempó, les d'albercoc, ...
- Arrossos
De peix, de carn, de verdures o mixtes, són sempre caldosos i en la majoria d'ocasions apareix el safrà. Destaquen entre altres l'arròs de bacallà escalivat amb verdures, de pop, de pescadors, de llagosta, de conill i el festiu arròs brut. A més cal fer menció especial alsfideus grossos amb sobrassada i els fideus de veremna (amb xai vell).
- Peixos
Les calderetes de llagosta, els peixos al forn sobre llit de verdures (bledes, tomàquets, panses, tumbet ...), el bollito de peix, borrida de ratlla (amb picada d'ou, julivert, pa i ametlles, en brou curt i lligada amb allioli). Els peixos rostits, sèpia amb trempó, calamars farcits(amb panses, pinyons i menta), Raola (bunyols) i escabetxos.
- Verdures
Albergínies farcides, tumbet, trempó, faves estofades ... Els espàrrecs i bolets torrats.
- Carns
Porcella amb tumbet o amb farciment, llom amb col, llengua de porc amb granades, escaldums d'au i el seu brou amb ametlles i oloroses herbes, conill amb ametlles, guatlles amb figues, fregit mallorquí i fregit de matança, cargols amb sobrassada, indiot farcit(d'ametlles torrades, pa torrat, i mel), els rostits i els fregits de xai, les greixoneres de peus i orella, conill amb ceba ...
-2.JPG)
- Ous
Ous de Soller.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)